dilluns, 14 de juliol del 2008

Rosa d'infern

Com una immensa rosa d'humida carn impura,
del negre infern la filla superba s'expandeix:
somriu, i al seu somriure de foc un riu fulgura
i una alenada forta del món s'ensenyoreix.

Ella és la dea roja, l'horrible criatura
qui don als cossos tristos dionisíac panteix;
ella té el cos de monstre, de Venus la figura,
i duu en sos flancs la joia, la joia qui afebleix!

I l'hom qui un cop l'esguarda trontolla estabornit,
s'empedreeix qui escolta sa tendra veu d'alosa,
qui toca sa carn blanca per sempre és maleït.

I amb son posat impúdic, l'estranya flor desclosa
els homs qui la desitgen esguarda fit a fit.
I els homs retuts tremolen davant la impura rosa.

(Jeroni Zanné)



Rosa d'infern és el poema dedicat a la femme fatale. Qui no se'n sent temptat de l'estranya flor? De la flor del mal? El que dóna és joia, desig!