tag:blogger.com,1999:blog-39809766854122371922024-03-08T03:32:18.294-08:00hermenèutica literàriaUnknownnoreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-3980976685412237192.post-61347123341071144482009-09-02T11:29:00.000-07:002009-09-02T11:31:52.468-07:00Juerga catalanaBona nit, molt bona nit<br />Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,<br /><br />Fa tres dies que no dormo,<br />quatre o cinc, no me'n recordo,<br />vaig trobar al Quimet a Isona,<br />vens al bar a fer una copa?<br />que me'n vull anar a dormir d'hora<br /><br />La seva xicota ens mana<br />-aneu a tirar la basura<br />dins al cubell de la plaça-,<br />però el Quimet agafa el cotxe<br />rumb a la Pobla de Segur<br /><br />I Vuit, nou, deu cubates<br />a un garito que hi ha al centro...<br />quan ja estavem mig borratxos<br />mos vam dir anem a fer curves<br />¡fes-te un porro marxa enllà!<br /><br />Ja que estàvem pel Pallars<br />vam anar a sort a comprar<br />loteria a ca La Bruixa<br />per poder seguir la juerga<br />fins Nadal<br /><br />I després a Puigcerdà<br />i allà dalt de la muntanya<br />vam parar a fer una pixada<br />però vam veure com florien<br />bolets a les caguerades<br /><br />Això són bolets d'aquells<br />que me fan gira el cervell<br />ens en vam menjar dos-cents<br />¡Puja al cotxe! Adéu Cerdanya,<br />tornem, anem cap a la Seu d'Urgell<br /><br />Bona nit, molt bona nit<br />Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,<br /><br />Si ni es fan varies barreges<br />els bolets no pugen gaire<br />però amb uns porros i uns cubates<br />i un parell o tres de ralles<br />pugen que és una passada<br />I en comptes de tornar a casa<br />vam xupar-nos la Collada de Tosses d'una tirada,<br />i no sé com vam petar a Berga<br />i vam coneixer a dues nenes.<br /><br />A Puig-Reig vam fer uns whiskys<br />i després vam pillar uns èxtasis<br />per fer-nos a les titis<br />una treballava al super<br />l'altre tenia molt vici<br /><br />I un polvet vora del riu<br />i la lluna que ens somriu<br />jo soc un gran fan del sexe<br />Això és perfecte, ties bones, mucha droga<br />Dale fuerte!<br /><br />Que feliç! Cagun' la puta<br />Aquest he estat de suerte<br />Que resàvia és la natura<br />que ens cria i també ens ajunta<br />L'un per l'altre això mai para, no...<br /><br />Bona nit, molt bona nit<br />Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,<br /><br />Adiós muy buena amiguetes!<br />Marxem cap a Vic per feina<br />i al casino a fer uns cubates<br />vaig vomitar a la façana<br />de la Casa Tarradellas<br /><br />Ja tornàvem des de Vic<br />a la rotonda d'Hostalric<br />ens parà la policia<br />Puto control d'alcoholèmia<br />Verge Santa! Quina angúnia!<br /><br />Però el Quimet treu la pistola<br />i tirant tiros als 'pitufus'<br />¡Jo em cago en els controls!<br />i aviso als mossos d'esquadra<br />que no me toquen més els ous!<br /><br />Collons Quimet! ... que fort que vas...<br />¡T'has carregat tres policies!<br />Em sembla que t'has passat.<br /><br />Cagant osties cap a Breda<br />para al bar, pillem benzina<br />i una mica d'heroina<br />No hi ha res com el cavall<br />per tirar el susto cap avall<br /><br />I una mica més calmats<br />vam anar a robar, per si un cas<br />un altre cotxe per fugir<br />Vam canviar un golf GTI<br />per un Mercedes JoDeTe<br /><br />Bona nit, molt bona nit<br />Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,<br /><br />Reconec que vam fer volta<br />per arribar a Barcelona<br />¡Què boniques són les platges de Girona,<br />des de Blanes fins a Tossa i Cadaquès!<br /><br />I un vell pescador ens digué<br />que ens van veure per Lloret<br />però si he de ser sincer<br />no me'n recordo de res<br />o sigui, que va estar molt bé!<br /><br />De Sant Pol fins a la Mina<br />hi ha un camí secret<br />que et porta directe cap a la glòria<br />De les Rambles al Kentucky<br />passa la plaça del tripi<br />Ves al Harlem i al Glaciar<br />després cau pel Sidecar,<br />pel Jamboree i al Luz de Gas.<br />No és gran cosa la ciutat<br />cada cop estàs més sossa<br />I aquest cony de Barcelona<br />a mi em sembla més cada cop<br />com un poble de mala mort.<br /><br />Bona nit, molt bona nit<br />Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,<br /><br />Nems'en de la capital!<br />Nemon nemon va que es fa tard!<br />Fotent curves pel Garraf<br />amb les motos que hem robat<br />sense faros i torrats.<br /><br />Collons quin 'cego' que portem!<br />Collons que bé que ens ho passem!<br />Com el Vallès no hi ha res,<br />excepte el vi del Penedès.<br /><br /><br />un martini a Vilafranca<br />visca el Barça i Vilanova<br />de Reus cap a Tarragona<br />Se'ns acaba Catalunya<br />Nemonem cap a Tortosa!<br /><br />Què bonic que es pon el sol!<br />Rere de la xemeneia<br />de la nuclear d'Ascó...<br />Jo sóc d'un racó de món<br />que l'ha putejat tothom.<br />-Ja estic fart de veure el món-<br />me va dir en Quimet tot moix<br />Catalunya ja crescut molt<br />És el país més gran de tot<br />i el meu poble és el millor.<br /><br />Vull tornar amb els meus porcs<br />arriba el moment solemne<br />Jo em sincero, ell es sincera<br />-No som res Quimet, de veres<br />va tornem cap a caseta.<br /><br />Bona nit, molt bona nit<br />Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,<br /><br />Sempre hi ha un moment de juega<br />que un es mira i després pensa<br />el per què de l'existència.<br />Va deixa't de tantes osties!<br />Vas passat de cocaïna"<br /><br />Nem tornant cap a Vallclara<br />a la piscina a fer un cubata<br />esmorzar a la Panadella<br />i per frenar la ressaca<br />dos gintonics a Igualada<br /><br />Tothom sap que a Montserrat<br />és on viu la Moreneta<br />però als nens de l'escolania<br />els vesteixen amb faldilles<br />i els confons amb una tia<br /><br />I del el 'cego' que portavem<br />ja casi que ens els follàvem<br />Menos mal gràcies al bisbe!<br />no toqueu la criatura<br />que és un nen no és una tia<br />Cagon deu, cagon el bisbe<br />que ens està xafant la festa<br />Catalunya Quina merda!<br />Cervera, Agramunt, Artesa<br />i per fi vam arribar a Isona.<br /><br />Vam anar a tirar la bassura al <br />cubell que hi ha a la plaça<br />i a rastres vam tornar a casa<br />no ha estat mal, Quimet, la juerga.<br />Aquesta festa catalana.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3980976685412237192.post-50996125637262298632009-08-30T04:23:00.000-07:002009-08-30T04:25:21.211-07:00ExcelsiorVigila, esperit, vigila,<br />no perdis mai el teu nord,<br />no et deixis dur a la tranquil.la<br />aigua mansa de cap port.<br /><br />Gira, gira els ulls enlaire,<br />no miris les platges roïns,<br />dóna el front en el gran aire,<br />sempre, sempre mar endins.<br /><br />Sempre amb les veles suspeses,<br />del cel al mar transparent,<br />sempre entorn aigües esteses<br />que es moguin eternament.<br /><br />Fuig-ne de la terra immoble,<br />fuig dels horitzons mesquins:<br />sempre al mar, al gran mar noble;<br />sempre, sempre mar endins.<br /><br />Fora terres, fora platja,<br />oblida't de ton regrés:<br />no s'acaba el teu viatge,<br />no s'acabarà mai mésUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3980976685412237192.post-75731151418906963502009-08-30T04:21:00.002-07:002009-08-30T04:25:43.070-07:00Els amantsNo hi havia a València dos amants com nosaltres.<br />Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.<br />Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.<br />Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.<br />De sobte encara em pren aquell vent o l’amor<br />i rodolem per terra entre abraços i besos.<br />No comprenem l’amor com un costum amable,<br />com un costum pacífic de compliment i teles.<br />Es desperta, de sobte, com un vell huracà,<br />i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.<br />Jo desitjava, a voltes, un amor educat<br />i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,<br />ara un muscle i després el peçó d’una orella.<br />El nostre amor és un amor brusc i salvatge,<br />i tenim l’enyorança amarga de la terra,<br />d’anar a rebolcons entre abraços i arraps.<br />Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.<br />Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.<br />Les Estances de Riba i les “Rimas” de Bécquer.<br />Després, tombats en terra de qualsevol manera,<br />comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,<br />que no estem en l’edat, i tot això i allò.<br /><br />No hi havia a València dos amants com nosaltres,<br />car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.<br /><br />Vicent Andrés EstellésUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3980976685412237192.post-85785208101870369242009-08-30T04:21:00.001-07:002009-08-30T04:25:04.800-07:00Perdiu joveS’arraulia en un solc i, en agafar-la,<br />he sentit com si fos la teva mà en la meva.<br />Duia taques de sang seca en una ala:<br />els petits ossos, com barnilles,<br />eren trencats per la perdigonada.<br />Ha provat de volar, però amb prou feines,<br />l’ala penjant, s’ha arrossegat per terra<br />fins a amagar-se rere d’una pedra.<br />Encara sento l’escalfor a la mà,<br />perquè un ser fràgil va donar sentit<br />a cada un dels meus dies. Un ser fràgil<br />que ara també és darrere d’una pedra.<br /><br />Joan MargaritUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3980976685412237192.post-59710583998742891272008-07-14T03:07:00.000-07:002008-07-14T03:13:42.358-07:00Rosa d'infernCom una immensa rosa d'humida carn impura,<br />del negre infern la filla superba s'expandeix:<br />somriu, i al seu somriure de foc un riu fulgura<br />i una alenada forta del món s'ensenyoreix.<br /><br />Ella és la dea roja, l'horrible criatura<br />qui don als cossos tristos dionisíac panteix;<br />ella té el cos de monstre, de Venus la figura,<br />i duu en sos flancs la joia, la joia qui afebleix!<br /><br />I l'hom qui un cop l'esguarda trontolla estabornit,<br />s'empedreeix qui escolta sa tendra veu d'alosa,<br />qui toca sa carn blanca per sempre és maleït.<br /><br />I amb son posat impúdic, l'estranya flor desclosa<br />els homs qui la desitgen esguarda fit a fit.<br />I els homs retuts tremolen davant la impura rosa.<br /><br /> (Jeroni Zanné)<br /><br /><br /><br />Rosa d'infern és el poema dedicat a la femme fatale. Qui no se'n sent temptat de l'estranya flor? De la flor del mal? El que dóna és joia, desig!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3980976685412237192.post-69941055997058276082008-05-17T05:48:00.000-07:002008-05-20T05:29:11.555-07:00Darwinisme Shakespearià, Agustí Olivares<strong>Darwinisme Shakespearià</strong><br /><br />Un ximpanzé <br />s'emmiralla al microones <br />fitant la llet com giravolta. <br /><br />Entebeir o no entebeir. <br /><br />Aquesta és la qüestió.<br /><br /><em>Agustí Olivares Rodríguez(Barcelona)</em> Poema participant del concurs de <a href="http://www.lavanguardia.es/concursos/epoemas/">LV</a><br /><br /><br />L'Agustí ens regala un interessant poema on el dilema ha deixat de ser el "ser o no ser" per convertir-se en un prosaic "entebeir o no entebeir". Aquesta és l'evolució. Ens estem idiotitzant? <br /><br />El fet que sigui un ximpanzè qui s'emmiralla al microones sembla indicar que tornem a allà d'on venim. Que hem caminat enrere, això sí, amb l'oportunitat d'emmirallar-nos en les grans conquestes que hem aconseguit: microones, rentadores, play station, avions, míssils teledirigits, píldora de l'endemà, etc.<br /><br />Aquesta "llet" doncs, resulta una mica agre i hi hauriem de donar-hi voltes per pensar-hi. Aquesta és la qüestióUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3980976685412237192.post-22415494990005597312008-04-28T11:43:00.000-07:002008-04-30T03:41:30.549-07:00Jo, d'Enric Casasses<strong>Com interpreteu aquest poema?</strong><br /><br /><strong>"jo" </strong><br /><br />Menjo sol tot l'hivern <br />t'abraço <br />camino aquest carrer <br />t'abraço <br />m'enfonso en el no res <br />t'abraço <br />compro un encenedor <br />t'abraço <br />de nit em crec que et veig <br />t'abraço <br />potser vol entrar vent <br />t'abraço <br />passo calor fa fred <br />t'abraço <br />ni t'abraço ni no <br />t'abraço <br />discuteixo amb infants <br />t'abraço <br />m'aturo pel camí <br />t'abraço <br />escric qualsevol vers <br />t'abraço <br />em desperto obro els ulls <br />t'abraço <br />m'escapo de l'infern <br />t'abraço <br />no sé com perquè sí <br />t'abraço <br />begut i buit i encès <br />t'abraço <br />no et podré abraça més <br />t'abraço <br />l'abraç meu et fereix <br />t'abraço <br />me'n vaig et dic adéu <br />t'abraço <br />estic aquí no ho veus <br />t'abraço<br /><br /><strong>Que com interpreto aquest poema?</strong><br /><br /><em>A qui abraça? Doncs, no ho tinc clar, però crec que el "jo" està pensant en alguna cosa o en algú en tot moment. D'aquí que quan fa qualsevol acció quotidiana diu: "t'abraço". No sé si interpretar-lo com un poema d'amor, on l'abraçada significa penso en tu; o bé està lligat a la vida i ho expressa d'aquesta manera... No ho sé.<br /><br />A veure si algú pot expressar com interpreta aquest poema d'Enric Casasses (i que per cert, Gerard Quintana canta en "Les claus de sal"</em>Unknownnoreply@blogger.com2