Jo, d'Enric Casasses

Com interpreteu aquest poema?

"jo"

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

Que com interpreto aquest poema?

A qui abraça? Doncs, no ho tinc clar, però crec que el "jo" està pensant en alguna cosa o en algú en tot moment. D'aquí que quan fa qualsevol acció quotidiana diu: "t'abraço". No sé si interpretar-lo com un poema d'amor, on l'abraçada significa penso en tu; o bé està lligat a la vida i ho expressa d'aquesta manera... No ho sé.

A veure si algú pot expressar com interpreta aquest poema d'Enric Casasses (i que per cert, Gerard Quintana canta en "Les claus de sal"