hermenèutica literària

Juerga catalana

2009-09-02T11:29:00.000-07:00

Bona nit, molt bona nit
Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,

Fa tres dies que no dormo,
quatre o cinc, no me'n recordo,
vaig trobar al Quimet a Isona,
vens al bar a fer una copa?
que me'n vull anar a dormir d'hora

La seva xicota ens mana
-aneu a tirar la basura
dins al cubell de la plaça-,
però el Quimet agafa el cotxe
rumb a la Pobla de Segur

I Vuit, nou, deu cubates
a un garito que hi ha al centro...
quan ja estavem mig borratxos
mos vam dir anem a fer curves
¡fes-te un porro marxa enllà!

Ja que estàvem pel Pallars
vam anar a sort a comprar
loteria a ca La Bruixa
per poder seguir la juerga
fins Nadal

I després a Puigcerdà
i allà dalt de la muntanya
vam parar a fer una pixada
però vam veure com florien
bolets a les caguerades

Això són bolets d'aquells
que me fan gira el cervell
ens en vam menjar dos-cents
¡Puja al cotxe! Adéu Cerdanya,
tornem, anem cap a la Seu d'Urgell

Bona nit, molt bona nit
Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,

Si ni es fan varies barreges
els bolets no pugen gaire
però amb uns porros i uns cubates
i un parell o tres de ralles
pugen que és una passada
I en comptes de tornar a casa
vam xupar-nos la Collada de Tosses d'una tirada,
i no sé com vam petar a Berga
i vam coneixer a dues nenes.

A Puig-Reig vam fer uns whiskys
i després vam pillar uns èxtasis
per fer-nos a les titis
una treballava al super
l'altre tenia molt vici

I un polvet vora del riu
i la lluna que ens somriu
jo soc un gran fan del sexe
Això és perfecte, ties bones, mucha droga
Dale fuerte!

Que feliç! Cagun' la puta
Aquest he estat de suerte
Que resàvia és la natura
que ens cria i també ens ajunta
L'un per l'altre això mai para, no...

Bona nit, molt bona nit
Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,

Adiós muy buena amiguetes!
Marxem cap a Vic per feina
i al casino a fer uns cubates
vaig vomitar a la façana
de la Casa Tarradellas

Ja tornàvem des de Vic
a la rotonda d'Hostalric
ens parà la policia
Puto control d'alcoholèmia
Verge Santa! Quina angúnia!

Però el Quimet treu la pistola
i tirant tiros als 'pitufus'
¡Jo em cago en els controls!
i aviso als mossos d'esquadra
que no me toquen més els ous!

Collons Quimet! ... que fort que vas...
¡T'has carregat tres policies!
Em sembla que t'has passat.

Cagant osties cap a Breda
para al bar, pillem benzina
i una mica d'heroina
No hi ha res com el cavall
per tirar el susto cap avall

I una mica més calmats
vam anar a robar, per si un cas
un altre cotxe per fugir
Vam canviar un golf GTI
per un Mercedes JoDeTe

Bona nit, molt bona nit
Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,

Reconec que vam fer volta
per arribar a Barcelona
¡Què boniques són les platges de Girona,
des de Blanes fins a Tossa i Cadaquès!

I un vell pescador ens digué
que ens van veure per Lloret
però si he de ser sincer
no me'n recordo de res
o sigui, que va estar molt bé!

De Sant Pol fins a la Mina
hi ha un camí secret
que et porta directe cap a la glòria
De les Rambles al Kentucky
passa la plaça del tripi
Ves al Harlem i al Glaciar
després cau pel Sidecar,
pel Jamboree i al Luz de Gas.
No és gran cosa la ciutat
cada cop estàs més sossa
I aquest cony de Barcelona
a mi em sembla més cada cop
com un poble de mala mort.

Bona nit, molt bona nit
Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,

Nems'en de la capital!
Nemon nemon va que es fa tard!
Fotent curves pel Garraf
amb les motos que hem robat
sense faros i torrats.

Collons quin 'cego' que portem!
Collons que bé que ens ho passem!
Com el Vallès no hi ha res,
excepte el vi del Penedès.

un martini a Vilafranca
visca el Barça i Vilanova
de Reus cap a Tarragona
Se'ns acaba Catalunya
Nemonem cap a Tortosa!

Què bonic que es pon el sol!
Rere de la xemeneia
de la nuclear d'Ascó...
Jo sóc d'un racó de món
que l'ha putejat tothom.
-Ja estic fart de veure el món-
me va dir en Quimet tot moix
Catalunya ja crescut molt
És el país més gran de tot
i el meu poble és el millor.

Vull tornar amb els meus porcs
arriba el moment solemne
Jo em sincero, ell es sincera
-No som res Quimet, de veres
va tornem cap a caseta.

Bona nit, molt bona nit
Me'n vaig al llit, estic borratxo. Soc feliç,

Sempre hi ha un moment de juega
que un es mira i després pensa
el per què de l'existència.
Va deixa't de tantes osties!
Vas passat de cocaïna"

Nem tornant cap a Vallclara
a la piscina a fer un cubata
esmorzar a la Panadella
i per frenar la ressaca
dos gintonics a Igualada

Tothom sap que a Montserrat
és on viu la Moreneta
però als nens de l'escolania
els vesteixen amb faldilles
i els confons amb una tia

I del el 'cego' que portavem
ja casi que ens els follàvem
Menos mal gràcies al bisbe!
no toqueu la criatura
que és un nen no és una tia
Cagon deu, cagon el bisbe
que ens està xafant la festa
Catalunya Quina merda!
Cervera, Agramunt, Artesa
i per fi vam arribar a Isona.

Vam anar a tirar la bassura al
cubell que hi ha a la plaça
i a rastres vam tornar a casa
no ha estat mal, Quimet, la juerga.
Aquesta festa catalana.

Excelsior

2009-08-30T04:23:00.000-07:00

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més

Els amants

2009-08-30T04:21:00.002-07:00

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre abraços i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les “Rimas” de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

Perdiu jove

2009-08-30T04:21:00.001-07:00

S’arraulia en un solc i, en agafar-la,
he sentit com si fos la teva mà en la meva.
Duia taques de sang seca en una ala:
els petits ossos, com barnilles,
eren trencats per la perdigonada.
Ha provat de volar, però amb prou feines,
l’ala penjant, s’ha arrossegat per terra
fins a amagar-se rere d’una pedra.
Encara sento l’escalfor a la mà,
perquè un ser fràgil va donar sentit
a cada un dels meus dies. Un ser fràgil
que ara també és darrere d’una pedra.

Joan Margarit

Rosa d'infern

2008-07-14T03:07:00.000-07:00

Com una immensa rosa d'humida carn impura,
del negre infern la filla superba s'expandeix:
somriu, i al seu somriure de foc un riu fulgura
i una alenada forta del món s'ensenyoreix.

Ella és la dea roja, l'horrible criatura
qui don als cossos tristos dionisíac panteix;
ella té el cos de monstre, de Venus la figura,
i duu en sos flancs la joia, la joia qui afebleix!

I l'hom qui un cop l'esguarda trontolla estabornit,
s'empedreeix qui escolta sa tendra veu d'alosa,
qui toca sa carn blanca per sempre és maleït.

I amb son posat impúdic, l'estranya flor desclosa
els homs qui la desitgen esguarda fit a fit.
I els homs retuts tremolen davant la impura rosa.

(Jeroni Zanné)

Rosa d'infern és el poema dedicat a la femme fatale. Qui no se'n sent temptat de l'estranya flor? De la flor del mal? El que dóna és joia, desig!

Darwinisme Shakespearià, Agustí Olivares

2008-05-17T05:48:00.000-07:00

Darwinisme Shakespearià

Un ximpanzé
s'emmiralla al microones
fitant la llet com giravolta.

Entebeir o no entebeir.

Aquesta és la qüestió.

Agustí Olivares Rodríguez(Barcelona) Poema participant del concurs de LV

L'Agustí ens regala un interessant poema on el dilema ha deixat de ser el "ser o no ser" per convertir-se en un prosaic "entebeir o no entebeir". Aquesta és l'evolució. Ens estem idiotitzant?

El fet que sigui un ximpanzè qui s'emmiralla al microones sembla indicar que tornem a allà d'on venim. Que hem caminat enrere, això sí, amb l'oportunitat d'emmirallar-nos en les grans conquestes que hem aconseguit: microones, rentadores, play station, avions, míssils teledirigits, píldora de l'endemà, etc.

Aquesta "llet" doncs, resulta una mica agre i hi hauriem de donar-hi voltes per pensar-hi. Aquesta és la qüestió

Jo, d'Enric Casasses

2008-04-28T11:43:00.000-07:00

Com interpreteu aquest poema?

"jo"

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

Que com interpreto aquest poema?

A qui abraça? Doncs, no ho tinc clar, però crec que el "jo" està pensant en alguna cosa o en algú en tot moment. D'aquí que quan fa qualsevol acció quotidiana diu: "t'abraço". No sé si interpretar-lo com un poema d'amor, on l'abraçada significa penso en tu; o bé està lligat a la vida i ho expressa d'aquesta manera... No ho sé.

A veure si algú pot expressar com interpreta aquest poema d'Enric Casasses (i que per cert, Gerard Quintana canta en "Les claus de sal"